El concepte d’art liberal, heretat de l’antiguitat clàssica, fa referència al seu cultiu per “homes lliures” en oposició a les “arts servils”. El terme arts lliures designava els estudis que tenien com a propòsit oferir coneixements generals i habilitats intel·lectuals abans que habilitats professionals o ocupacionals especialitzades, les anomenades Arts Manuals, Arts Menors.
Van ser recopilades per l’escriptor Martianus Capella l’any 400 dC, en el seu Satyricon, o De Nuptiis Philologiae et Mercurii et de septem Artibus liberalibus libri novem.
Les set arts lliures que es van ensenyar a l’antiguitat comprenien dos grups d’estudis: el trivium i el quadrivium. Eren aquestes (acompanyades de la seva matèria principal en llatí): L’aritmètica (numerus “els números”), l’astronomia (astra “els astres”), la geometria (angulus “els angles”) i la música, (tonus “els cants”) formen el quadrivium i la gramàtica (lingua “la llengua”), la dialèctica (ratio “la raó”) i la retòrica (tropus “les figures”) formen el Trivium.
Representació de les set Arts Lliures de Giovanni dal Ponte -Museu del Prado-, acompanyades per altres tantes figures que representen els personatges més rellevants de cada disciplina, tots ells coronats amb laurèl per angelots. L’Astronomia presideix la composició portant l’esfera celeste, amb Tolomeu (segles I i II d. C.) assegut als seus peus llegint un dels 13 volums en els quals va resumir la història de l’astronomia grega. A la seva dreta, la Geometria, sosté una escuadra i un compàs, camina de la mà d’Euclides (segles IV i III a. C.), a continuació, l’Aritmètica, portant una taula de càlcul, és acompanyada per Pitàgores (segle VI a. C.), i, tancant la composició per la dreta, la Música amb un òrgan seguida del seu inventor, Tubalcaín. A l’esquerra de l’Astronomia, apareix la Retòrica amb el rotlle al costat de Ciceró (segle I a. C.), que sosté un dels seus escrits, seguida per la Dialèctica, portant el branquet d’olivera, com a símbol de la concòrdia entre les Arts, i l’escorpí de les tenalles representant les posicions contraposades del pensament dialèctic, acompanyada d’Aristòtil, i, tancant la composició per l’esquerra, la Gramàtica amb les disciplines, precedida per dos nens, i acompanyada per Donat (segle IV d. C.) o Prisciano (segles V i VI d. C.).