1.- Els antecedents remots
Felipe, duc de *Wharton, va crear a Madrid la primera lògia maçònica que va treballar en territori espanyol i que va adoptar el nom de les Tres Flors de lis per l’hotel en què va celebrar la seva fundació el 15 de febrer de 1728. Aquest hotel es trobava situat al carrer Sant Bernardo, per la qual cosa la lògia també va ser coneguda com *Saint Bernard’s *Street *Lodge. Però ni el segle XVIII ni bona part del XIX van ser –excepte petits períodes liberals– propicis per al desenvolupament de l’Ordre.
En 1886 es crea la Gran Lògia Simbòlica Regional Catalana, que en 1888 es transforma en la Gran Lògia *Catalano-Balear, amb 22 tallers i 947 germans. El seu primer Gran Maestre va anar *Rossend *Arús *Arderiu, nascut el 16 de juliol de 1844. En 1920, la GLCB es converteix en la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, que en 1921 forma part de l’Associació Maçònica Internacional (AMI). Sense perjudici d’acceptar la importància històrica del Gran Orient Español (*GOE) i la imprescindible aportació de Miguel *Morayta, nascut a Madrid el 13 de setembre de 1834 i mort en 1917, l’actual Gran Lògia Simbòlica Espanyola es reconeix en la tradició maçònica que pren com a referent a *Arús.
La G.·.L.·.S.·.E.·. es reconeix, a més, a si mateixa en la història dels homes i dones que a Espanya han combatut pels ideals de llibertat, igualtat i fraternitat, des del silenci del temple interior fins al compromís públic per un món millor.
2.- Els antecedents pròxims
Com és sabut, el franquisme, com a totalitarisme profundament antiliberal, va perseguir amb ferotgia l’anihilació de les llibertats de pensament i de consciència. Això li va fer combatre de manera especial a la francmaçoneria i com a exemple tenim des de la confiscació del temple de *Sta. Cruz de Tenerife el 15 de setembre de 1936 i el saqueig del temple de Valladolid, seguit de l’afusellament d’uns quaranta germans, en els primers dies del cop. El 21 de desembre de 1938, el general Franco va decretar la destrucció o retirada de tots els símbols i inscripcions maçòniques que fossin considerats ofensius per a l’Església Catòlica Romana. Dues lleis, la de responsabilitats polítiques de 9 de febrer de 1939, i la de repressió de la maçoneria, el comunisme i altres societats clandestines, d’1 de març de 1940, segellen l’exclusió del nou ordre feixista de quants poguessin albergar un mínim alè de llibertat, inclosos els francmaçons.
Durant la llarga foscor de la dictadura, l’FM espanyola perviu institucionalment en l’acollidor exili mexicà amb el manteniment d’una estructura exclusivament administrativa, sense cap taller operatiu, del Gran Orient Español (GOE), gràcies a l’hospitalitat de la Gran Lògia “Vall de Mèxic”. L’FM espanyola sobreviu, també, sobretot, en els germans de l’exili republicà que treballen en les lògies dels seus llocs de residència. En alguns casos, aquests tallers maçònics evoquen el seu origen en la denominació: President Companys (Mèxic D.F.), Esperanza (Marsella), Ibèria i Hispània (París), Tolosa i Fraternitat (Tolosa), Exili (Montpeller), Lleialtat Espanyola (Nova York), Renéixer Ibèric (Sao Paulo), *Floridablanca (Buenos Aires), Minerva (el Marroc), Fènix (Alger)…
En 1973 es crea a Oropesa la R.·.L.·. La Llum, formada per francmaçons belgues de diverses obediències liberals desitjosos d’ajudar al renaixement de l’Orde a Espanya, encara en els últims anys del *tardofranquismo. Dos germans mereixen el reconeixement perpetu d’homenatge i admiració, Michel *Vanommeslaeghe i *Raoul van *Haute.
Al setembre de 1976, el representant a França del Gran Orient Español, José Torregrosa, participa com a convidat en els convents o assemblees generals del Gran Orient de França i de la Gran Lògia de França a París.
Al gener de 1977 un grup de francmaçons, entre els quals es trobava Rafael Vilaplana, redacta un breu document de bases per a la reorganització de la Maçoneria a Catalunya, que propugna la creació de la Gran Lògia de Catalunya. Aquestes bases defensen que cada poble i nacionalitat de l’Estat Espanyol creï una Gran Lògia i que s’integrarà entre les diferents grans lògies una confederació hispànica, que podria coincidir amb el Gran Orient Español. Els treballs maçònics s’ajustaran –diu el document– als *landmarks del simbolisme, seran exclusivament en el Ritu Escocès Antic i Acceptat, es reconeixerà un principi creador denominat Gran Arquitecte de l’Univers, perfectament compatible amb la més àmplia tolerància i respecte cap a totes les opinions filosòfiques i polítiques.
El paper recentment descrit s’havia redactat a l’entorn de la R.·.L.·. Catalunya creada el 6 de març de 1976. El 25 de gener de 1977, vuit germans, els noms simbòlics dels quals eren Aquil·les, Llop, Bolívar II, Calpe, Adriano [Jean *Casademont *Nouzille], Amistat [Francisco Hernández González], *Franquesa i Justícia anuncien el seu desig de romandre en el GOE, ajornant la proposta de constitució de la G.·.L.·. de Catalunya. El 2 de febrer de 1977 es constitueix formalment la R.·.L.·. Minerva-Lealtad, amb la vocació d’afiliar-se al Gran Orient Español, en el registre del qual acabaria ostentant el número 3. L’endemà es voten els càrrecs del taller, sent triat V.·.M.·. Rafael Vilaplana Fuentes (simbòlic Bolívar). I, finalment, al tercer dia consecutiu de treballs, es produeix el jurament dels oficials del taller, així com l’elecció de ritu (l’Escocès Antic i Acceptat) i l’acatament de la Constitució del *GOE.
El 15 de febrer, la lògia intercanvia correspondència amb altres dos tallers renascuts, La *Matritense i *Illice Constant. El quadre lògic fundador recull els noms simbòlics de vuit germans (un grau *30o, cinc mestres i dos companys) i les seves professions (director d’empresa, tècnic financer, director de personal, jubilat, tècnic de màrqueting, director general, adjunt a direcció i professor). La mitjana d’edat supera els seixanta anys. Tots estan casats, excepte un d’ells que és vidu. Cinc tenen nacionalitat espanyola i tres, francesa.
Al nou taller maçònic s’incorporen poc després Antonio Martínez Nieto, Rosendo Guevara i Ginés Alonso (simbòlic, Treball), qui s’havia iniciat en la R.·.L.·. Reconstrucció de la Gran *Loge de *France el 22 de febrer de 1952. *Olegario *Pachón (també de la Gran Lògia de França) –que s’esmolaria poc després– escriu des de París i anuncia una visita d’una delegació del Gran Orient de França per al 19 de març de 1977. José Antonio Ferrer Benimelli s’ofereix per a donar una conferència a Barcelona el 18 de març, com així s’acorda. La xerrada s’ajornaria per malaltia de l’orador fins al 25 d’abril. El 2 d’abril de 1977 la R.·.L.·. Minerva-Lealtad es reuneix en *Perpignan en tinguda extraordinària per a la iniciació d’un profà identificat en la planxa dels treballs amb les inicials M.T. La lògia amfitriona és *Saint-Jean-donis-*Arts de la *Regularité, de la G.·.L.·. de França. La R.·.L.·. Exili, de l’Orient de Montpeller, afiliada a la G.·.L.·. de França i amb un títol distintiu prou expressiu, s’ofereix per a acollir noves iniciacions.
El 6 de maig de 1977, un germà de Tànger sol·licita auxili econòmic a la lògia i se li remeten 2.700 pessetes. Aquest mateix dia, la lògia es planteja la necessitat de disposar d’un temple propi i nomena un “triangle” o comissió a aquest efecte format pels germans Bolívar, Justícia i Llop. La segona iniciació d’un profà es realitza a Montpeller, amb l’assistència de 44 germans.
Sobre la qüestió del local, el taller es planteja adquirir una masia pròxima a Sabadell per un preu de nou-centes mil pessetes, projecte que finalment no es duria a terme.
El 15 de desembre de 1977, la lògia Minerva-*Lealtad ha doblegat el número dels seus membres amb les afiliacions i iniciacions realitzades i compta amb setze germans. Reelegeix com V.·.M.·. a Rafael Vilaplana. Un germà informa sobre els primers contactes amb el propietari d’un local al carrer Avinyó, en el mateix edifici que fins a 1939 va ser la seu de l’Ateneu Fènix, alberg de les lògies del mateix nom i Lleialtat.
El 4 de febrer de 1978 es reuneixen onze mestres maçons en La Unió (Múrcia): Julián Calvo, Francisco *Espinar, Ricardo *Gorges, E. López Herrero, Julio *Macián, Antonio Martínez Nieto, Eduardo *Orenes, Antonio Navarro, Ignacio Planas, Pedro Ros i Rafael Vilaplana. Presideix el germà de major edat i actua com a secretari el més jove, Ignacio Planas. Els congregats expressen la seva greu preocupació per l’allunyament del *GOE de la francmaçoneria liberal tradicionalment practicada a Espanya.
Al març de 1978 es crea a València la R.·.L.·. Blasco Ibáñez reprenent una tradició prèvia a la guerra civil. El dia 19 del mateix mes es reuneixen a Madrid 25 delegats de les lògies *Ilice Constant d’Elx, Casablanca d’Alacant, Orient de Madrid, València de València, La *Matritense i Unió Hispànica de Madrid i Minerva-*Lealtad de Barcelona. Es tria la Gran Comissió Permanent del *GOE presidida per Francisco *Espinar Lafuente com a Gran Maestre interí i formada per quatre germans més, entre els quals es troba Rafael Vilaplana. Els pròxims mesos viurien un enfrontament entre la Francmaçoneria fidel a Mèxic encapçalada per *Espinar i la de l’interior, representada per Jaime Fernández Gil de *Terradillos. En el moment de la inscripció en el registre d’associacions la primera es denominarà *GOEU i la segona GOE. Les tingudes de la lògia Minerva-Lealtad es realitzaven, normalment, a casa del germà Joan Nicolau Pi, procedent del Dret Humà belga, que s’afiliarà al taller el 3 de juny de 1978. Aquest mateix dia és triat V.·.M.·. el germà Llop i entre els oficials del taller trobem a Jean *Casademont, Rafael Vilaplana, Ginés Alonso, José *Llansó i Peter *Schwerin.
El 9 de juliol de 1978 es crea la R.·.L.·. *Humanitas Gerundensis, a Girona. El 14 de juliol de 1978 visita Minerva-Lealtad el V.·.M.·. de la Lògia Perseverança no 1 [nom que havia adoptat la lògia Catalunya, de la qual s’ha parlat abans], Joan González Massó. Amb els anys la R.·.L.·. *Perseverança 1976 no 23 s’afiliaria a la *GLSE i el germà Massó seria el primer gran *maestre de la *GLCB en crear-se en el seu si aquest districte després de la reforma dels Reglaments Generals de 1990. Membre fundador de la lògia Catalunya, per cert, havia estat també Luis *Salat *Gusils, primer gran mestre en 1985 de la Gran Lògia d’Espanya, reconeguda per la Gran Lògia Unida d’Anglaterra.
El 25 de novembre de 1978, la R.·.L.·. Minerva-*Lealtad rep una delegació de la R.·.L.·. Tiro *du Grand *Orient, un influent taller del *GOdF radicat a Nimes que jugaria un paper rellevant en la reconstrucció de la francmaçoneria espanyola, destacant el germà Albert Balaguer.
El 9 de desembre de 1978 és iniciat en la lògia Minerva-Lealtad Francisco Ramos Molins (simbòlic, Conde), diputat socialista en les Corts Constituents, qui manifesta després de les paraules de benvinguda de l’orador “la seva alegria per estar entre maçons, desitjo llargament anhelat”. Paco Ramos serà Venerable Mestre de Minerva-Lealtad en 1982, fins a la seva defunció.
El 20 de gener de 1979 el Gran Consell Federal Simbòlic del *GOE anuncia que el mes de novembre anterior havia sol·licitat el reconeixement de l’obediència per la Gran Lògia Unida d’Anglaterra. El 7 de febrer de 1979 Michel de Just, Gran Maestre de la Gran Lògia de França, convida al seu homòleg en el *GOE a una reunió de la francmaçoneria europea a Estrasburg.
El 21 d’abril de 1979 la R.·.L.·. Minerva-*Lealtad acorda separar-se del *GOE, per l’allunyament d’aquest de la francmaçoneria liberal. Es té constància que en aquest any existia ja a Barcelona la R.·.L.·. Francesc Ferrer i Guàrdia, del Dret Humà. El 20 d’octubre de 1979 es produeix l’adopció pels tallers fidels a *Espinar del nom *GOEU, entitat a la qual pertanyerà per poc temps la lògia Minerva-*Lealtad, fins que el 15 de maig de 1980, es formalitza la constitució a Barcelona de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, realitzada ja en el local d’Avinyó, 27, que s’havia llogat per la que seria la seva lògia mare cap a finals de 1979.
Mentrestant, dues sentències del Tribunal Suprem de 3 de juliol de 1979 havien “legalitzat” a l’Orde a Espanya, en declarar nul·la la denegació administrativa de la inscripció de dues obediències en el Registre d’Associacions, per aplicació directa de l’article 22 de la Constitució. Aquesta recepció de la maçoneria entre l’elenc de manifestacions associatives democràtiques és la que celebra la *GLSE al costat de les lògies madrilenyes Hermes – Tolerancia, Començar el dia i Art Real l’11 de desembre de 2004 amb un col·loqui públic en l’Ateneu de Madrid. Durant l’acte, que adquireix una notable repercussió televisiva, J. Francisco Ortiz interpreta a la guitarra obres de Federico García Lorca. 3.- Els primers anys L’avançada edat dels germans de Minerva-Lealtad no 1, descrita més amunt, corria parella a la dels impulsors de *Humanitas *Gerundensis no 2 i del petit triangle José Romeu no 3 de Castelló. Les següents lògies seran La Llum no 4 d’Oropesa, la més antiga de les avui en actiu, Blasco Ibáñez no 5 de València, Cavallers del Teide no 6 de Tenerife, Justícia no 7 de Barcelona i Hermes *Tolerancia no 8 de Madrid, la seu inicial de la qual va radicar en un pis del carrer Bravo Murillo. La renovació generacional es realitzaria molt lentament i així els arxius registren 69 iniciacions entre 1980 i 1986 i 171 entre 1987 i 1991, combinades amb afiliacions i baixes que situaven els efectius al setembre de 1991 en 246 germans. Dóna idea de la dimensió de la *GLSE la xifra de despeses en 1987-88, que no va arribar al mig milió de pessetes. La revesteixi Quaderns Maçònics, publicada per l’Obediència a Valladolid entre 1989 i 1991, i de la qual van aparèixer sis números, tenia 153 subscriptors.
Germans especialment actius en el primer sexenni, avui ja morts, van ser a més del primer gran *maestre, Rafael Vilaplana, i dels seus adjunts, Ginés Alonso [passat al *Or.·. E.·. el 4 de desembre de 1988] i *Olegario *Pachón, Antonio Navarro, Pedro *Montlló, Joaquín Borja *Compán, Manuel Costa *Cabré, Juan Domingo Garrido (simbòlic, Sèneca), Pere Durán *Vinardell, Joan Nicolau Pi, Francisco Hernández González, Julio *Macián Abellán, Antoni Marcos Nolla (simbòlic, *Layret), *André *Matthys, Felipe Ramos Márquez, Francisco *Hermano *Beut, José *Llansó, Mario Martínez, Armando Bailèn i *Valldecabrés.
En 1983, la Gran Lògia Simbòlica Espanyola és admesa en el Centre d’Enllaç i d’Informació de les Potències Maçòniques signants de la crida d’Estrasburg de 22 de gener de 1961, abreujadament *CLIPSAS, l’organització internacional de la francmaçoneria liberal. Les relacions internacionals més estretes es mantenen amb el Gran Orient de França, el Gran Orient de Bèlgica, la Federació belga del Dret Humà i la Gran Lògia d’Itàlia. En 1986, la *GLSE treballa intensament el tema del combat contra el racisme –un perill només latent
llavors a Espanya- i realitza els primers contactes amb el Museu de Salamanca amb la voluntat de dignificar-lo i d’establir llaços de col·laboració.
El 5 i 6 de maig de 1984, Rafael Vilaplana representa a la *GLSE en les Trobades Internacionals de Satisfer; els dies 9 i 10 del mateix mes Vilaplana, acompanyat de Ginés Alonso, visiten als grans *maestres del Gran Orient i de la Gran Lògia de Bèlgica a Brussel·les; el dia 11, participen en una tinguda de la R.·.L.·. La Llum a Gant; i, finalment els dies 19 i 20 assisteixen a la instal·lació del nou gran *maestre del GOV.
El 20 d’octubre de 1984, el Gran Consell Simbòlic de la *GLSE celebra una Tinguda de Gran Lògia en homenatge a Francesc Ferrer i Guàrdia i el dia 21, diumenge, al migdia un acte públic davant la tomba del pedagog lliurepensador en el qual pren la paraula l’H.·. *Olegario *Pachón, amb assistència de nombrosos germans francesos i de la R.·.L.·. Francisco Ferrer de París.
La *GLSE manté des de la seva creació bones relacions amb l’FM femenina. Així, la R.·.L.·. Llum Primera, de la Gran Lògia Femenina Francesa, comença a treballar a mitjan vuitanta en el Temple d’Avinyó i el 28 de maig de 1988 una delegació encapçalada pel Gran Maestre Roger *Leveder assisteix a Madrid a l’encesa de llums de la R.·.L.·. El Gresol. Aquest procés ha culminat amb la creació de la Gran Lògia Femenina d’Espanya a Barcelona el 4 de juny de 2005, acte en el qual, malgrat coincidir amb l’Assemblea de la *GLSE a Cartagena, l’Obediència ha estat representada per una notable delegació presidida com a Alt Representant per Joan Ramón Rodoreda, qui, per cert, també va ser present en la cerimònia de 1988 a Madrid.
Del 7 al 10 de març de 1985 la *GLSE organitza a Madrid l’Assemblea anual del *CLIPSAS a l’Hotel *Cuzco. Anys després, al maig de 1998 la seu seria l’Hotel *Belagua de Barcelona, sent Gran mestre Javier Otaola.
Els dies 21 a 23 de febrer de 1986 se celebra a Lisboa el Segon Congrés Maçònic Ibèric, moment de trobada entre el Gran Orient Lusità i la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, potències maçòniques sobiranes que han mantingut incòlumes els seus llaços de fraternal amistat.
El 14 de novembre de 1986 es realitza un dels primers actes públics de la *GLSE, la jornada sobre la maçoneria a Catalunya: passat, present i futur, a la Casa de l’*Ardiaca. Els treballs es van publicar, posteriorment, per l’Ateneu Minerva. El mateix Ateneu era l’encarregat de l’edició del Taller, revista d’art, pensament i estudis simbòlics, que va tenir una primera època en multicopista i una segona en offset, entre 1986 i 1987, en la qual van aparèixer quatre números.
En 1987 se celebra a París la Trobada Maçònica Internacional afavorit pel Gran Orient de França. El President François Mitterrand va rebre als caps de delegació, entre els quals es trobava Rafael Vilaplana.
El 27 de juny de 1987 pren possessió del seu càrrec el segon gran *maestre de la *GLSE, regularment triat per sufragi universal, Roger *Leveder (simbòlic, Alosa). Al juliol d’aquest mateix any es publica el no I del Butlletí Oficial, que tindria fins a VII edicions, sent substituït a l’octubre de 1989 pel Delta, que ha aconseguit en 2004 el número 45 i una alta qualitat editorial, impensable en els temps heroics de la màquina d’escriure. L’1 de novembre de 1988 es crea l’Alta Cambra de Justícia de la *GLSE
En 1988 el Grand *Orient de *France nomena garants d’amistat prop de la *GLSE als *HH.·. Jean *Cadorne, Jean *Yves *Tournée i *André *Quet. Per part seva, la *GLSE nomena per al càrrec homòleg
als *HH.·. Ginés Alonso, Alberto González i Joan-Francesc Pont. El 28 de febrer de 1992, el Grand *Orient de *France concedirà a la *GLSE la patent del Ritu Modern, o Francés, en el qual treballen avui les lògies Hermes-*Tolerancia al *Or.·. de Madrid, Descartes, Icària i *Mediterrània al *Or.·. de Barcelona, *Sapere Aude al *Or.·. de Palma i Ariadna al *Or.·. de Sevilla.
El 26 de març de 1988 el Gran *College donis *Rites del Grand *Orient de *France instal·la a Barcelona el Suprem Consell d’Espanya, que recupera la tradició del filosofisme *escocista iniciada el 4 de juliol de 1811 i que en l’actualitat es denomina Suprem Consell Maçònic d’Espanya i es troba fraternalment unit a la *GLSE mitjançant un tractat d’amistat signat el 17 de maig del 2003, per a substituir l’anterior, de 9 de juny de 1990. El primer Sobirà Gran Comendador va ser Rafael Vilaplana Fuentes, posteriorment van ocupar el càrrec Francesc Bosch *Ferré, Ramón Salas, Joan Francesc Pont, novament Ramón Salas i en l’actualitat l’ocupa el Q.·. H.·. Octavio *Carrera.
El 26 de novembre de 1988 el Gran Consell Simbòlic de la *GLSE es reuneix per primera vegada a Madrid.
El 25 de juny de 1988, el Gran Maestre adjunt, Joan-Francesc Pont representa a la *GLSE en la Tinguda *solsticial de la R.·.L.·. Tiro *du