¿ÉS LA MAÇONERIA …?
ANTICLERICAL?
Fals. La Maçoneria ha combatut sempre tota forma d’intolerància, també amb l’Església Catòlica quan ho ha estat, i en la mesura que continuï sent-ho; en aquest i només en aquest aspecte s’hi enfronta, de la mateixa manera que sosté aquest enfrontament amb qualsevol religió, secta, partit, ideologia o grup que se sustenti en la intolerància o que afavoreixi o estimuli la seva pràctica. Però no és anticlerical. Si ho fos no acceptaria sacerdots al seu si, cosa que sí que fa: hi ha sacerdots maçons.
ATEA?
La Maçoneria és laica. Si bé la Bíblia presideix la majoria dels Temples Maçònics (entre altres elements simbòlics), el seu sentit apunta més a la Saviesa que a la religió, a la qual respecta i accepta en totes les seves manifestacions, tant cristianes com orientals. Però no les adopta com a pròpies. La nostra invocació al Gran Arquitecte de l’Univers les abasta a totes elles. La interpretació és personal, com correspon a lliurepensadors. Agnòstics i ateus tenen la mateixa dignitat entre nosaltres.
CUSTÒDIA UN SECRET?
La Maçoneria no guarda cap secret. Pel que fa a la Veritat, hem de dir que -parafrasejant al G.·. Machado- ens reunim per a buscar-la. “¿Tu verdad? No, la Verdad, y ven conmigo a buscarla. La tuya, guárdatela”.
ON TROBARÉ MEU CAMÍ?
Qui pensi això, trobarà més aviat un laberint. Hi ha moltes respostes per a cada pregunta i aquestes les té només qui les formula. No tenim gurús, summes sacerdots o administradors de la Veritat Absoluta perquè sabem que enganyen, deformen, utilitzen i manipulen tant idees com persones. En el món en què vivim, qui es pregunti per coses profundes trobarà immediatament tota mena de sectes, llibres màgics, religions, respostes preestablertes, conductes reglades, un guió ja escrit per tota la seva vida; Veritats que no cal buscar perquè ja les tens servides i no hi ha res més que obeir i servir, al seu torn, a qui decideix per tu. Potser sigui còmode, però a nosaltres no ens val de res això. Els maçons també cerquem respostes a tantes preguntes apressants i ens reunim només per a reflexionar junts. Les conclusions són cosa de cadascú. Mentre les teves idees no et portin a atemptar contra la tolerància, la llibertat, la igualtat i la fraternitat, hi ha un lloc per a tu entre nosaltres.
ELITISTA?
Sens dubte. No acceptem fanàtics, integristes, racistes, xenòfobs ni intolerants de cap mena. En el nostre criteri de selecció (que, efectivament, és estricte) no es contempla ni el poder econòmic ni el prestigi de l’aspirant. Només la seva coincidència amb els valors humanístics que la Maçoneria defensa i sosté. Segons quedà dit des de fa gairebé tres segles, pot ingressar en Maçoneria tota persona “lliure i de bons costums”.
ESOTÈRICA?
Ho és. Esotèric és qualsevol coneixement reservat als Iniciats. Esotèric són els escacs per a qui no sap com es mouen les peces; és a dir, per a qui no s’ha iniciat en els secrets. Esotèric és un mapa per a qui no s’ha endinsat en els coneixements dels sistemes geogràfics. Esotèrica i misteriosa és una equació per a qui no sap matemàtiques. La Maçoneria és, per tant, esotèrica. Però en aquest sentit i només en aquest.
INICIÀTICA?
Exacte. S’han de demostrar certes destreses i cal sotmetre a diverses proves per ingressar en una Facultat i manifestar la voluntat de seguir el camí traçat per ella. La Iniciació maçònica no requereix coneixements específics. Més que un acte d’entrada és el començament d’un recorregut, una via contínua de potenciació de la qualitat humana dels maçons, en el convenciment que el camí de l’Home passa per la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat.
PRETÉN DOMINAR EL MÓN?
Aquesta, tot i ser la més ingènua i inversemblant de totes les calúmnies que ens han encolomat, és la que més ha calat en molta gent i en moltes èpoques. Avui segueix viva gràcies a la moda general dels conspiranòics. És un dels prejudicis contra els quals no tenim més remei que lluitar. S’ha utilitzat insidiosament la llarguíssima llista de Grans Homes i Dones (presidents, filòsofs, científics, ideòlegs, humanistes, astronautes, inventors, músics, precursors, polítics…) que van ser o són maçons per intentar puerilment sostenir una ximpleria tan feble, perquè si realment hagués estat així, n’hi hauria prou amb donar una ràpida lectura a aquest punt per a concloure que ja estem dominant el món. Però els que viuen la Maçoneria saben bé que això no és cert, cosa que no ens impedeix sentir un legítim orgull a poder inscriure aquests noms en les nostres columnes i compartir el sentiment que la Maçoneria -en els foscos temps en què molts d’ells van viure- va col·laborar a crear un entorn que els ajudés a desenvolupar la seva grandesa.
RITUALISTA?
Correcte. Un ritual és una cerimònia, com ho és l’obertura dels Jocs Olímpics, el lliurament de diplomes d’una universitat, la jura de la bandera o una missa. Els nostres rituals tenen tanta solera com molts d’ells i expressen tradicions que recorden un passat que ens és entranyable. Els rituals maçònics, que no tenen déus, dogmes i clergues, procedeixen de la decantació històrica del treball humà, de la pensada, de la raó humana. En els nostres ritus, tothom sap per què fa el que fa, d’on procedeix i què significa: no hi ha mecanicitat ni repetició sense sentit. Tot s’entén. Els rituals conserven el mètode maçònic, la Iniciació, un procés d’auto-esclariment o aprenentatge psicològic. Aquests rituals han estat elaborats al llarg de segles i guarden una específica ecologia emocional i simbòlica; són un subtil i bell equilibri de gestos i paraules que no pot ser alterat arbitràriament.
SIMBÒLICA?
Sí. Una bandera és un símbol per a un país o una regió, com també ho és una creu per a un cristià, una divisa per a un seguidor de futbol, l’estrella de David per un jueu o un logotip per a una empresa. Provoquen emocions, unifiquen i identifiquen grups humans. Si bé els nostres símbols tenen també una significació igualment precisa, no tenen una interpretació unívoca. Per als maçons, els símbols són com senyals col·locats a cada bifurcació de camí: indiquen la direcció i la destinació a on duen, però no és obligatori seguir-los.
UNA AGÈNCIA DE CONTACTES?
Qui s’acosti a nosaltres amb aquesta idea s’ha equivocat de porta. A la Maçoneria es practica la solidaritat, com és d’esperar d’una institució que predica la Fraternitat, però es detecta molt fàcilment aquells que s’acosten només amb aquest propòsit. D’altra banda, i serveixi com a dada il·lustrativa, als nostres tallers hi ha germans a l’atur en el mateix percentatge que a la resta de la societat.
UNA ESTRUCTURA AUTORITÀRIA?
Un altre mite que ens agradaria aclarir. Tots els càrrecs, inclús els més alts, són escollits per sufragi universal, reelegibles només una vegada i per un màxim de sis anys. No reconeixem líders ni mandataris vitalicis.
UNA SECTA?
La Maçoneria no és una secta: no busca la submissió dels seus membres a cap gurú o líder, no exigeix obediència cega, no renta el cervell de les persones ni controla les seves ments (ens esforcem precisament perquè cadascú pensi per si mateix), no aïlla ningú del seu entorn familiar, no genera malaltisses dependències emocionals i no obliga els seus fidels a “lliurar tot el que tenen” per a enriquir el cap a canvi de “salvar la seva ànima”. Tot el contrari: prepara per a cadascun dels seus membres un camí personalitzat cap al mestratge de si mateix. La Maçoneria no admet menors d’edat a les Lògies i es dirigeix a persones lliures, dotades d’autonomia com a individus: la Lògia no sotmet els seus membres a cap tipus de direcció espiritual o ideològica. El mètode maçònic no és un camí de salvació de caràcter religiós, sinó un procés d’auto-esclariment continuu, compatible amb qualsevol fe religiosa o esotèrica que no anul·li la llibertat de l’individu.
UNA SOCIETAT SECRETA?
No. És una societat discreta. Les innombrables persecucions que ha patit (i els espanyols sabem d’això gairebé més que ningú) l’obliguen a conservar aquesta tradició. Fins i tot avui, quan està legalment reconeguda, la pertinença a la Maçoneria pot posar en perill l’ocupació o el prestigi de qui declari públicament la seva condició de maçó. A cap maçó, però, se li prohibeix dir que ho és. El que li està vedat és dir que altres són maçons si aquests no l’han autoritzat a fer-ho. Com a institució, a qualsevol li resultarà més que curiós que una societat secreta figuri a la guia telefònica, publiqui comunicats, organitzi conferències públiques, concedeixi reportatges o faciliti tota la bibliografia que qualsevol persona requereixi.
VIU DEL PASSAT?
Si considerem que la nostra divisa de Llibertat, Igualtat i Fraternitat va ser bandera de la Revolució Francesa i que els fundadors dels Estats Units d’Amèrica eren tots maçons, com ho van ser els líders de la Independència de tota Llatinoamèrica, ens sembla just congratular-nos del nostre passat. Tanmateix, són actualment el racisme, la xenofòbia, la degradació del planeta, el fanatisme religiós, el terrorisme, la situació de la dona, la problemàtica del Tercer Món, la generalització de la cobdícia, la pèrdua de valors ètics, els creixents abusos de poder i molts altres assumptes similars els que escalfen les nostres tingudes (reunions). I si la nostra veu no es fa sentir és -encara que en part sigui la nostra responsabilitat- pel silenci dels mitjans de comunicació.
“COSA D’HOMES”?
Al si de la Maçoneria liberal és essencial l’aportació de la dona com a mestra de la seva pròpia arquitectura interior amb el mateix rang que l’home. És ben conegut el paper crucial que la dona va jugar en les antigues societats iniciàtiques, així com la no tan infreqüent pertinença de dones als antics gremis de constructors. La Maçoneria liberal admet dones en igualtat de condicions des de finals de segle XIX. Aquesta Obediència en particular, la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, afavoreix avui dia Lògies mixtes.
COM ARRIBAR A SER FRANCMAÇÓ / A EN EL SI DE LA GRAN LÒGIA SIMBÒLICA ESPANYOLA?
Una persona pot interessar-se per la Francmaçoneria perquè un amic o una amiga li hagi parlat d’ella, o bé com a resultat de lectures o d’una recerca personal.
Si vostè coneix la Gran Lògia Simbòlica Espanyola gràcies a una amistat, ella el pot guiar en les passes necessàries per ser candidat a ingressar en una Lògia i també, acompanyar-lo en les diferents etapes d’aquesta candidatura. Si no coneix ningú, això no és cap problema. Escrigui a la seu de la Gran Lògia Simbòlica exposant el seu desig d’ingressar i per què vol fer-ho. Per a això pot utilitzar la sol·licitud que trobarà al final d’aquesta pàgina.
Tota candidatura es remet a una de les Lògies federades, davant la qual, es realitzen els tràmits per a l’admissió. La Lògia és, de fet, la cèl·lula base de la Francmaçoneria i està composta d’uns 20-50 membres. És a la Lògia on el francmaçó/na viu la seva vida maçònica.
QUINA ÉS LA PRIMERA ETAPA D’UNA CANDIDATURA?
Els membres de la Lògia que rebi la seva sol·licitud analitzaran les dades que vostè aporti. Si aproven que es doni inici a el procés d’admissió, el president d’aquesta Lògia (anomenat Venerable Mestre) nomenarà tres Mestres perquè es posin en contacte amb vostè i mantinguin el mateix nombre d’entrevistes. Es tracta de converses bastant profundes i solen durar entre una i dues hores. La finalitat d’aquestes trobades és conèixer la seva personalitat, les seves idees i les seves aspiracions, però també respondre a les preguntes que vostè pugui formular. No es tracta d’interrogatoris: tota conversa és un intercanvi d’informació i, a través d’aquests contactes, vostè podrà fer-se una primera idea del grup al qual vol unir-se. Els tres mestres maçons que l’entrevistin rendiran comptes després a la Lògia, mitjançant uns informes que seran determinants per a l’aprovació o no del seu ingrés.
COM ÉS L’ADMISSIÓ?
Els germans i germanes de la Lògia escoltaran els tres informes dels mestres i després votaran la conveniència o no d’admetre’l entre ells. Si el resultat d’aquesta votació fos negatiu, li serà comunicat immediatament, igual que si es considerés necessària alguna altra entrevista per aclarir possibles dubtes o contradiccions. Si la votació dóna un resultat positiu, comença una altra etapa. L’admissió a la Francmaçoneria no és una simple formalitat administrativa: al contrari, es porta a terme mitjançant un ritual que té, des de fa segles, la forma d’una Iniciació. Es tracta d’una cerimònia al curs de la qual el candidat és portat, simbòlicament, de les Tenebres a la Llum. No direm res més, ja que el viscut en aquestes hores són les primeres passes del camí en la Francmaçoneria.
I DESPRÉS?
Després de la Iniciació, si tot succeeix com cal, serà el començament d’una llarga història…