Traçat fundacional

Traçat fundacional de la Respectable Lògia Iod del Maresme

 

El nom de Iod

Posar nom és un fet molt rellevant, ja que es pensa que és coneixent el nom de les coses que podem arribar a dominar-les. Jean Piaget parla d’una etapa de l’evolució de l’infant en la qual assumeix les paraules, els dóna un valor transcendent que els fa preguntar pel nom de les coses. El què és i com es diu és per a ell la manera de fer-se seu tot allò que és capaç d’anomenar.

Per aquesta raó els jueus no pronuncien mai el nom de Déu i lletregen el nom de cada lletra: la Iod, la Hei, la Vau i una altra Hei. Iod, He, Vau, He, el tetragramató que presideix el nostre temple. Iod és el nom d’una lletra hebrea i cada lletra a l’alfabet hebreu té un significat i també representa un número. Cada lletra i per tant, cada número és un ideograma, un símbol de força còsmica.

La lletra Iod conté en ella mateixa tantes coses que crec que com tot símbol, per més que intentem descobrir-lo sempre té un més enllà. Jo intentaré explicar-la, sabent que mai podrem captar-la del tot. Pitàgores diu que el món està basat en el número. Carl Jung diu que els números preexisteixen a la consciència. Pensava que els números no els havia inventat l’ésser humà, sinó que els havia descobert, ja que sempre havien existit. Creu que potser els números són l’element d’ordre més primitiu de la humanitat i que l’inconscient els utilitza per ordenar. Així seria com els arquetipus de l’ordre ens arriben a la consciència.

Curiosament a l’alfabet hebreu se l’anomena alfabet de la flama, que és la forma de Iod. Ella, la primera lletra del nom innombrable, és la mes petita, té la forma d’una flama i és indivisible. És el símbol del principi de les coses. Així, totes les lletres de l’alfabet hebreu són combinacions que resulten de diferents unions de la lletra Iod. Per exemple, la lletra Aleph està composta de quatre Iods oposades en parelles. IOD representa el Gran Arquitecte en la seva visió d’únic i ens diu que malgrat que en moltes circumstàncies veiem actituds i mirades diferents, totes elles sorgeixen d’un mateix nucli.

La IOD representa l’infinit, ja que només la podem dibuixar amb un punt. La seva forma, diu El Zohar, té una punta cap amunt i una altra cap avall. Una mira cap al Cel i l’altra cap a la Terra. Té un valor numèric de 10. Significa mà i principi generador, i és la lletra J, i Y del nostre alfabet. Iod té a veure amb la mà i la Càbala diu que la mà és aquella que posseeix tota la potència creadora i conté el coneixement, que ordena i crea. La mà conté la potència creadora de l’Aleph. Iod és el símbol del matrimoni del Creador i la seva obra i també significa força i poder.

La carta del Tarot associada a Iod és l’Ermità, que és el Mestre de Compassió. És el que està dalt de la muntanya, que ja ha fet el camí, ha arribat al cim i pot mostrar i donar la llum que té dins als altres a través de l’acció de la seva mà. També ens parla de la gestació de la llavor, del fetus, de l’èter. És la unió entre allò masculí i el fet femení.

Quan neix una criatura són les mans qui l’ajuden a sortir al món. És el món de l’acció, la mà de la Iod és una mà activa, és una mà que dóna. És també una mà que emet energia, que beneeix. La mà de Iod és una

mà que dóna energia per crear i produir resultats. El Zohar diu que la Iod és la lletra més petita del secret més gran, perquè ella és la que posa en marxa tota la creació, tota la voluntat del Gran Arquitecte de l’Univers en un pla físic i permet que la creació es vagi realitzant.

La Unitat genera la Dualitat, i de la Dualitat surt la Trinitat i aquesta Trinitat es converteix en quatre: si ho sumem tot plegat, dóna 10. O sigui que en el quaternari es troba en si mateix l’U. Així, el valor numèric de IOD ens porta a la Unitat primordial, que és també la Unitat terminal. És la percepció del món la que ens impedeix descobrir la Unitat. Així, en el món dels quatre elements hi trobem l’U manifestant-se.

També és la mà la que té el poder de materialitzar el verb creador, així hem de tenir consciència que tot allò que som capaços de crear amb les mans és la plasmació d’aquest verb, tal com ens en parla l’Evangeli de Sant Joan en el versicle per on l’obrim en el nostre Temple: “Al principi era el Verb”. I és que el Verb es plasma en els fets concrets. Així, un imagina i després crea. Crec que és un reflex clar amb la realitat del nostre Taller, que és la plasmació d’allò que un dia va ser un somni imaginat.

La Iod s’ha materialitzat. Curiosament, les quatre lletres simbolitzen els quatre elements: la Iod, el foc; la Hei, l’aigua; la Vau, l’aire; i la segona Hei, la terra que acollirà la llavor de la germinació per al nou naixement. Així es convertiria en una nova Iod. És el cicle que es perpetua, i així és com es va fent la roda de l’etern renaixement. Així nosaltres anem renaixent constantment, devastant, polint i tallant la pedra, amb l’ajuda imprescindible de la Força, la Bellesa i la Saviesa, que poc a poc intentem aconseguir.

Perquè és veritat que la paraula crea, però que lluny estem actualment de la paraula i el verb en el sentit de la Tríada que marca el motor de la creació. Pensament que concep. Paraula emesa que reflecteix la voluntat intel·ligent del Creador. Pensament i paraula que realitza i materialitza aquesta voluntat. Res d’això es compleix ja en el nostre llenguatge. Perquè som capaços d’un llenguatge intel·ligent, però que és incapaç de transmetre, perquè emetem vocables que volen dir-ho tot i acaben no dient res, perquè ja no hi ha identitat entre la paraula i la idea. La paraula està desconnectada, està desproveïda de la vitalitat original del verb, és un so sense ressonàncies, no hi ha transmissió de forces del pla superior al pla inferior. Mitjançant aquesta paraula desconnectada, la realitat del món se’ns mostra fracturada i incomprensible.

Sabem per Chomsky i Lacan de la importància del llenguatge en l’estructuració que l’individu fa del món. L’home neix amb una llengua donada, que explica el món, i és a través d’aquesta estructura que organitza la seva vivència de la realitat. Així estem en un món tallat per un llenguatge que és exactament invers a la paraula creadora que hem dit abans. La Iod és doncs el foc que purifica, que transmuta, és el foc renovador que ha de ser present en tots i totes nosaltres i en el nostre Taller: el foc de l’esperit.

Perquè nosaltres somiem i creiem en un món diferent intel·ligible i realitzador, que doni llum on hi hagi obscuritat. Per això estem aquí intentant que el foc i la flama de la IOD ens il·lumini, i que el nostre Taller creixi, germini i doni fruit, i perquè la Paraula creadora arribi a tots i totes els que la vulguin escoltar.

He dit

Maria